Açò sí que son casetes de colors de veritat i lo demés són tonteries (que li ho diguen a Marina, Ferran y Anna, perquè vaig donar per cul en Bristol en les casetes de colors lo que no està escrit per a finalment no trobar-les) jajaja. Gràcies per aguantar-me :))))Per fí he trobat les meues casetes de colors!!!miércoles, 2 de abril de 2008
Mis casitas de colores
Açò sí que son casetes de colors de veritat i lo demés són tonteries (que li ho diguen a Marina, Ferran y Anna, perquè vaig donar per cul en Bristol en les casetes de colors lo que no està escrit per a finalment no trobar-les) jajaja. Gràcies per aguantar-me :))))Per fí he trobat les meues casetes de colors!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Wapaaaaaaaa!!!!!!
Si és que soles tu eres capaç de fer-nos pegar innumerables pateos x a buscar unes inexistents cases de colors a Bristol...siga com siga cada minut que vam viure tots junts ara és un tresor x a mi!!!!
Te keru i lo sabes..
Per cert.. ningu em talla el flekillo com tu...açò no pot ser..
Un bes Maraiaaaaaaaa
OOOhhh... con tu comentario fotografiero y con el post de Maraina... se me caen las lagrimillas. Avui en classe de Gènere com duia les botetes llegetes (q deia Ferran) Marina i jo ens pixavem de risa.
Quantes ganes d'un Newcastle amb vosaltres... M'agrada més la meva habitació anglesa que la vilarrealenca. Sentir-vos al menjador, ponernos cremitas, la llum puti de la mseita, alçar-te i veure neu, cuina amb més merda q jo què sé què...
Uf... massa records per a tan poc d'espai.
Jo tb te vull guapa.
ai la maraya, que mona ella.
A mi ningú me posa el betadine com tu, o millor dit, ningú me'n posa.
Publicar un comentario